El Bosc es un Polvorí

Més de cent mil hectàrees d'arbres caiguts i fusta assecant-se al sol es un dels productes de la Nevada del 08 de març. A això caldria sumar-hi tota la fusta seca i socarrimada que queda dels incendis anteriors, com, per exemple, al Montgrí. Tot i els anuncis de "L'Obra Social de La Caixa" a mi no m'enganyen. Em conec la cara nord del Massís del Montgrí, hi passejo i hi practico senderisme, i continua plena d'arbres caiguts i fusta ennegrida, encara de l'incendi de fa 6 anys, esperant la mínima distracció per encendre's. Ja hi va haver diversos períodes crítics a finals de l'estiu passat en què se'ns va recomanar ( i als turistes també ) no anar a caminar per la Muntanya Gran ni acostar-nos al GR-II pel risc d'incendi ( va fer molta calor, l'estiu passat ). Segurament la cara sud del Montgrí deu ser ben neta perquè, es clar, hi ha Torroella de Montgrí al davant. Però a la zona nord ens hem d'espavilar i el que solem fer es, cada vegada que anem a fer un tomb pel bosc, endur-nos sacs grans i recollir fusta d'aquesta tan seca per encendre la xemeneia. I es un POLVORÍ perquè aquesta fusta morta de fa sis o set anys es crema com per combustió instantània. Els troncs gruixuts no tarden ni 15 minuts en desaparèixer consumits per les flames!

100 mil hectàrees es molta fusta assecant-se per fer una gran pira. No confio en què l'administració es posi en acció i faci brigades de neteja ni contracti persones per retirar i re aprofitar tota aquesta fusta caiguda. Ho faran veure, com a molt, amb un anunci a TV3 ensenyant-nos quatre fustes que es retiren i fent el gran discurs, però en realitat els boscos no els salvarà ningú; ningú si no ho fem nosaltres. Som molts els que fruïm de la natura i dels boscos, només que entre tots recollíssim uns quilos de fusta cada vegada que hi anem, ens trauríem el problema de sobre. Perquè també hem de pensar que moltes parts dels boscos tenen propietaris, però si els propietaris no se n'enccarreguem crec que es legítim que els ciutadans si que ho fem. Sembla que estigui parlant de forma idealista i bucòlica, però : quanta gent ens sentim abandonats per les administracions? Cada vegada ens haurem d'espavilar més com a societat civil per aconseguir les coses, i haurem de prescindir dels governs o anar-hi en contra,..., i al final només queda desitjar que aquest estiu no hi hagi cap incendi ni cap bomber en situació perillosa...