dijous, 11 de març del 2010

Canvi de mentalitat


Després de dues nits i tres dies, ara que ja ha tornat la llum, es veuen les coses d'una altra manera. La vida sense electricitat pren un altre ritme, té una altra cadència, i deixar enrere l'estrés vital i tecnològic dels nostres dies ha estat agradable; sembla mentida però : pel simple fet que les persianes elèctriques del dormitori van quedar obertes amb l'apagada, m'he despertat amb el sol cada dia. A casa hem aprofitat les hores de sol per dedicar-nos a coses que solíem deixar per "més endavant", per quan tinguéssim temps, com per exemple restaurar mobles o reciclar fustes per fer-ne casetes per ocells. Pocs minuts abans que es pongués el sol ja teniem les espelmes a punt per encendre. I quan el sol donava pas a la negra nit, ancestral, sense faroles ni fanals als carrers, notàvem com apareixia la letàrgia. Sorprèn la capacitat d'adaptació de l'ésser humà. Només en dues nits ja ens estàvem acostumant a la vida que han portat durant centenars de milers d'anys els nostres avantpassats, que no tenien la pell tan fina com nosaltres i que vivien al ritme de la llum solar i de les estacions. I gràcies al cel que tenim llar de foc.
Fins i tot els gossos semblaven "més gossos". També ha canviat el seu comportament ; el seu període de màxima activitat es manifestava durant les hores de sol i s'acabava amb la posta de l'astre rei. Llavors buscaven el contacte amb l'amo a la vora del foc, a prop del caliu de la flama i de l'humà, per tot seguit dormir-se.
La perspectiva de les coses canvia quan la teva màxima preocupació es l'abastiment : buscar menjar, combustible per escalfar-nos,..., i quan més t'hi acostumes més sembla que el món de fa tres dies fos una bogeria, una espiral frenètica que ens agobia i ens allunya del ritme de la natura. Tot i haver passat fred i d'haver comprovat les mancances tecnològiques i d'infraestructures, i sense voler entrar en el descrèdit ben merescut que arrossega la classe política, aquesta apagada ha estat tota una experiència. Hi ha coses de la nostra vida anterior a l'apagada que volem canviar. Per exemple la televisió. Ens agrada estar informats, però serem encara molt més selectius del que érem. Apagarem l'aparell moltes més vegades i fruirem d'altres activitats que la comoditat de la televisió ens sol fer abandonar. La televisió fa perdre el contacte humà; la comunicació entre les persones s'esvaeix davant les pantalles. I quan ens quedem sense televisió primer s'instal·la el silenci de desconcert : no hi estem acostumats. Un cop superada aquesta fase, tornes a mirar fixament als ulls de l'altre i comences a parlar.
I si el canvi climàtic ha de portar més fenòmens meteorològics d'aquest tipus, si-us-plau posem-nos les piles. Soterrem les línies elèctriques o fem un canvi de mentalitat positiu i acostumem-nos a viure certs períodes com vivien els nostres avis i besavis no fa pas tant. Aquests dies m'he sentit més a prop d'ells i d'elles.
Ha tornat l'electricitat però no he encès la televisió. Escric amb una manta sobre les espatlles i m'agrada. Hi ha molts motius per queixar-nos, però m'agrada haver trobat el cantó positiu i Romàntic de l'experiència. Els meus tres gossos descansen al meu voltant, en la penombra i,...no tinc paraules per descriure el benestar que sento. Això si : ja funciona la calefacció...

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt Tànit!Jo no he viscut aquesta experiència, aquest cop, més de dues hores, però seria, com tu has dit, molt Romàntic.

    I lo dels gossos és molt interessant, de ben segur que els ha d'afectar tmb el nostre ritme de vida, sinó no farien programes com el d'en Cèsar Millán. xD

    Sou uns meravellosos hippies! ;)

    1 petonàs

    ResponElimina
  2. Merxis :) Tenim l'ànima hippie... un ptonas!!

    ResponElimina