dimecres, 18 d’agost de 2010

RATPENAT


Des de l'any passat no havíem tornat a rebre la visita dels ratpenats que sobrevolen el jardí, però avui al matí el meu company se n'ha trobat un a l'ampit de la finestra. I era una cria de poc temps, pocs dies. Aquí el veieu abans que l'agafessim :


Deu fer uns 5 centímetres com a molt. Quan l'ha trobat s'estava immòvil i pel que hem vist no sap volar encara. He agafat una xeringa i l'he emplenat de llet de vaca. A la següent foto el veieu bevent de la xeringa, a la palma de la mà :

Com que l'únic contacte directe que havíem tingut amb "familiars"  seus havia estat l'estiu passat quan ens van entrar a casa un parell de vegades ( res, només "per saludar" ) a través de la xemeneia, no sabíem com l'havíem de cuidar. En les dues ocasions s'havien dedicat a sobrevolar, per sobre dels nostres caps, el menjador sencer, fins que, amb totes les portes i finestres obertes, decidien marxar, però mai havien demanat hotatjar-se més de 2 minuts...
Recordàvem quatre dades d'un documental sobre les "guineus voladores" d'Austràlia. Sobretot que a les cries, com que son mamífers, els agrada sentir-se subjectes i també que s'alleten penjats de la seva mare, així que hem agafat una capsa de sabates, un parell de mitjons vells ( però nets ) i l'hem acotxat a dins. De seguida s'ha arrepapat al mitjó i demanava menjar ( o això semblava ) i un cop li hem tornat a donar llet amb la xeringa, s'ha arraulit ben enroscat entre els mitjons i s'ha adormit. He llegit que no es convenient banyar-los ( doncs si :  hi ha gent que es troba un ratpenat i el vol dutxar... ) perquè al ser tan petits poden perdre ràpidament la calor corporal i morir.

La següent fase ha estat decidir què en fèiem,... Es un animal tan fràgil que em feia por trencar-li un osset manipulant-lo i a més, essent només una cria, no sabia si seríem capaç de fer-la sobreviure. A més es una espècie protegida. Així que he trucat als Aiguamolls de l'Empordà per saber si els podríem portar la bestiola al Centre de Recuperació, però no contestaven al telèfon. També he trucat al Zoo de Barcelona demanant informació sobre com tenir cura d'una cria de ratpenat, per si havia de passar la nit amb nosaltres ( i els 3 gossos ), però no m'han pogut ajudar. Llavors els Forestals de Girona m'han informat sobre l'horari del Centre de Recuperació dels Aiguamolls i, finalment, a tres quarts de cinc, l'hem deixat al centre, on sabem que en tindràn bona cura. Ens han fet omplir una fitxa amb les nostres dades i les de l'animal. La senyora que ens ha atès, que no semblava molt còmoda amb els animals, ens ha preguntat si l'havíem tocat ja que poden transmetre la ràbia..., si que l'hem tocat, però no ens ha pas mossegat. Només desitgem que se'n surti i que, si vol, vingui a casa entrant per la nostra xemeneia a fer-nos una visita l'estiu que vé...

diumenge, 8 d’agost de 2010

BROU PORCÍ


Aquest estiu hi ha menys turistes, pel que sembla. La crisi fa que busquin destinacions més barates. I tot i haver-hi menys volum de "guiris" de diversos orígens, n'hi continuen havent massa. No m'hi he adaptat mai, tot i que treballo de cara al públic. Els pobles del nord de la Costa Brava estem acostumats a 9 mesos de pau i tranquil·litat absolutes durant els quals podem gaudir del poble sense haver d'espulsar-nos la marea humana per poder fer qualsevol cosa. Els tres mesos restants son una agonia si ets una persona amant de la soledat i la tranquilitat.

Personalment, m'agrada la sensació de soledat i d'aïllament que ja envaeix el poble a mitjans setembre. Per això cada any noto que perdo la paciència a l'hora de tractar les hordes invasores que vénen buscant els tòpics ( sol, "siesta", "corridas", paella i sangria ) o fent preguntes inverosímils. Intento fer pedagogia perquè entenguin que Catalunya no es Andalusia, però n'hi ha alguns que no entenen o no volen entendre la realitat. No puc suportar la seva actitud marrana envers el nostre entorn, actitud que no mantenen un cop han tornat a casa i tornen a convertir-se en éssers cívics. A casa es comporten d'una manera i a fora obliden l'educació bàsica. Fa poc a Castell d'Aro la gent del poble van haver de manifestar-se i reclamar que es respectin les tradicions, ja que, a petició de quatre urbanites desnaturalitzats, les campanes de l'església havien hagut de deixar de tocar els quarts i les hores perquè els turistes no podien dormir i a la Vall de Camprodón els ramaders han d'embolicar els esquellots de les vaques amb esparadraps per no molestar els 4 pixapins de cap de setmana,...

Contemplo la platja de Riells, curulla de gent, i l'estat de l'aigua ha fet un canvi evident aquestes últimes 3 setmanes : l'aigua ja no es transparent, sinó marró permanentment. No sé si només es deurà a l'efecte combinat de la dissolució de cremes solars en l'aigua. Quantes persones i quantes marques de protecció solar i d'olis especialment dissenyats per atraure el mieloma hi haurà ara mateix enfangant l'aigua.
Cada cop que veig l'escena, tanta gent dins l'aigua, visualitzo un cullerot de fusta gegant baixant directament del cel que, mogut per una mà divina, remou amb paciència aquest brou d'humanitat en què es converteix aquest racó de mar salada, tot esperant que arrenqui el bull d'aquesta sopa porcina.

Prou d'eixams estrangers al supermercat, al bar, a la platja, als carrers, als boscos ( recordem el genial Albert Pla cantant "hi ha massa gent al bosc i el bosc se'ns fa petit..." ) i sobretot, prou esclavitud! Els pobles turístics son pobles esclaus, obligats al servilisme temporal, a tractar els turistes amb educació forçada i a parlar més idiomes dels que s'ensenyen en una Escola Oficial. A canvi de tot això, a sobre, rebem impertinència, despreci i desconeixement, i es que n'hi ha molts que encara viatgen al sud d'Europa com aquells que anaven a Àfrica per colonitzar gent i territoris.

Tot i això tinc la sensació que a Barcelona la cosa deu ser més greu. Ja he sentit diverses veus que clamen per recuperar la ciutat per als barcelonins, símptoma que Barcelona es una ciutat turística envaïda per estrangers els 12 mesos de l'any. Tots, tothom, als pobles i a les ciutats, necessitem un canvi.