dimecres, 18 d’agost de 2010

RATPENAT


Des de l'any passat no havíem tornat a rebre la visita dels ratpenats que sobrevolen el jardí, però avui al matí el meu company se n'ha trobat un a l'ampit de la finestra. I era una cria de poc temps, pocs dies. Aquí el veieu abans que l'agafessim :


Deu fer uns 5 centímetres com a molt. Quan l'ha trobat s'estava immòvil i pel que hem vist no sap volar encara. He agafat una xeringa i l'he emplenat de llet de vaca. A la següent foto el veieu bevent de la xeringa, a la palma de la mà :

Com que l'únic contacte directe que havíem tingut amb "familiars"  seus havia estat l'estiu passat quan ens van entrar a casa un parell de vegades ( res, només "per saludar" ) a través de la xemeneia, no sabíem com l'havíem de cuidar. En les dues ocasions s'havien dedicat a sobrevolar, per sobre dels nostres caps, el menjador sencer, fins que, amb totes les portes i finestres obertes, decidien marxar, però mai havien demanat hotatjar-se més de 2 minuts...
Recordàvem quatre dades d'un documental sobre les "guineus voladores" d'Austràlia. Sobretot que a les cries, com que son mamífers, els agrada sentir-se subjectes i també que s'alleten penjats de la seva mare, així que hem agafat una capsa de sabates, un parell de mitjons vells ( però nets ) i l'hem acotxat a dins. De seguida s'ha arrepapat al mitjó i demanava menjar ( o això semblava ) i un cop li hem tornat a donar llet amb la xeringa, s'ha arraulit ben enroscat entre els mitjons i s'ha adormit. He llegit que no es convenient banyar-los ( doncs si :  hi ha gent que es troba un ratpenat i el vol dutxar... ) perquè al ser tan petits poden perdre ràpidament la calor corporal i morir.

La següent fase ha estat decidir què en fèiem,... Es un animal tan fràgil que em feia por trencar-li un osset manipulant-lo i a més, essent només una cria, no sabia si seríem capaç de fer-la sobreviure. A més es una espècie protegida. Així que he trucat als Aiguamolls de l'Empordà per saber si els podríem portar la bestiola al Centre de Recuperació, però no contestaven al telèfon. També he trucat al Zoo de Barcelona demanant informació sobre com tenir cura d'una cria de ratpenat, per si havia de passar la nit amb nosaltres ( i els 3 gossos ), però no m'han pogut ajudar. Llavors els Forestals de Girona m'han informat sobre l'horari del Centre de Recuperació dels Aiguamolls i, finalment, a tres quarts de cinc, l'hem deixat al centre, on sabem que en tindràn bona cura. Ens han fet omplir una fitxa amb les nostres dades i les de l'animal. La senyora que ens ha atès, que no semblava molt còmoda amb els animals, ens ha preguntat si l'havíem tocat ja que poden transmetre la ràbia..., si que l'hem tocat, però no ens ha pas mossegat. Només desitgem que se'n surti i que, si vol, vingui a casa entrant per la nostra xemeneia a fer-nos una visita l'estiu que vé...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada