dijous, 26 de maig de 2011

SEMPRE hem "gaudit" del mateix SISTEMA ECONÒMIC


Des que la humanitat va abandonar l’àmbit de la transmissió oral d’idees i van començar a fer-ne un registre escrit no sembla que les coses hagin patit canvis significatius. L’estudi de la història és complex per molts motius, entre els quals hi ha desenvolupar la capacitat d’allunyar-te emocionalment dels episodis històrics a estudiar i també procurar no caure en anacronismes, es a dir, intentar pensar segons l’òptica i la lògica del moment observat. Hi ha tanta especialització i compartimentació del saber històric que hem perdut la visió general de tota la història de la humanitat. Els historiadors que ens han precedit s’han dedicat a compartimentar la història en èpoques i imperis, dècades i moviments socials,  en base a petites diferències de nomenclatura, definició i funcionament del sistema, però això només ens ha allunyat de la veritat (si es que mai hi podem tenir accés, a la veritat). Quin es el quadre sencer de la nostra espècie des que disposem de registre escrit? La veritat es que sempre hem "gaudit" del mateix sistema econòmic i social. Perquè dic “el mateix”? Si partim de la situació actual i anem retrocedint en el temps ( i no importa a quina zona del món et situïs ) trobem una constant : la monarquia, l’aristocràcia i la casta sacerdotal. Son tres classes socials, si en volem dir així, que sempre han existit i que poden remuntar la seva genealogia a èpoques molt remotes de l’antiguitat. Aquesta minoria poblacional sempre ha dominat i ha viscut a costa dels esforços de la gran majoria, a qui han batejat amb noms tan esplendorosos com “esclaus”, “plebeus”, “serfs”, “pueblo llano”, “classe obrera” i actualment ciutadans o, ara mateix, consumidors (igual d’esclau que a l’Edat Antiga, però sense consciència de la seva esclavitud). Sembla que, a mesura que els humans hem anat prenent consciència, molt lentament, del propòsit de la nostra existència i hem reclamat els nostres drets de naixement, la cúspide de la piràmide s’ha vist obligada a reinventar-ho tot sense canviar el funcionament fonamental de les societats. Més que reinventar s’han dedicat a canviar nomenclatures, introduir conceptes tòxics que ens han confós i maquillar els canvis tant com ha estat possible. Però la base de la piràmide sempre s’ha dedicat a produir béns i serveis pel gaudi de les castes superiors. Aquesta es la segona constant històrica de l’espècie humana. Uns treballen, els altres frueixen dels privilegis i viuen com a reis.
Fem una petita anàlisi, a grosso modo, de tots aquests sistemes econòmics i socials per èpoques històriques :
Edat Antiga :
Aquí trobem les grans civilitzacions, Sumèria, Egipte, Grècia, Roma, Mayes, etc. D’aquest període es cataloga com a Esclavisme ( com si avui fóssim lliures ) perquè la base de la piràmide, els productors, eren esclaus. Es la mà d’obra més barata ja que, evidentment, no cobraven per la feina realitzada i la seva manutenció corria a càrrec del seu propietari, així que ja podem imaginar les condicions de vida generals. La nomenclatura canvia segons la civilització, però només canvia el nom (patricis els romans, aristoi els grecs, etc). La fi del període la marca la mítica “caiguda de l’Imperi Romà” a causa d’una crisi econòmica (deutes per préstecs) i social produïda el s.III i que deixà el sistema tan tocat que ja no va tenir continuïtat. I, curiosament, es una crisi molt similar a la que estem patint : préstecs que no es poden tornar, moviments de població i grans migracions... A vegades tinc la sensació que sempre som els mateixos fent el mateix a través dels cicles dels temps! Tocava fer veure que començava un sistema diferent, i ens trobem amb :
L’Edat Mitjana :
Feudalisme es el nou nom del mateix sistema. En el feudalisme els plebeus van acabar convertits en serfs de la terra que treballaven per a benefici del seu senyor. Teòricament el pacte inicial era treball a canvi de protecció senyorial, però a la pràctica eren els propis senyors els que maltractaven i explotaven els serfs que vivien al seu territori, així que la gran majoria estava desprotegida i en mans de dèspotes. La violència feudal va arribar a cotes tan altes que l’Església es va veure obligada a intervenir per instaurar la “Pau i Treva”, però la noblesa va trigar poc a reordenar jurídicament l’estatus dels seus esclaus introduint nous “impostos” i drets sobre els seus vassalls (que a Catalunya s’anomenaven Usos i Mals Usos) que no podien defensar-se ( i tampoc ho concebien, perquè a l’època s’ensenyava que la jerarquia social era obra de déu i que tothom naixia on li corresponia ). L’economia es basava en l’agricultura i la petita artesania, i començava un incipient moviment mercantil (fires i mercats) on s’intentava treure rendiment dels excedents de producció. L’estructura social continuava igual, les tres castes a la cúspide, els plebeus a la base sense opció a sortir del rol que els havien imposat. Tot i això la violència feudal, la pressió demogràfica, i el cicle de males collites i pandèmies va provocar l’aparició de certs moviments de revolta (com els Remences) que van obligar als de dalt a canviar poques coses, sobretot els noms de les coses i inventar-se nous objectius per disminuir la pressió.
Edat Moderna :
Arriben les primeres idees de liberalisme i Capitalisme Mercantil, s’introdueixen “noves” idees polítiques (Maquiavel). Els reis havien de disposar del poder absolut per fer i desfer al seu gust, així el despotisme era màxim. L’economia continuava essent agrícola, però les manufactures i els mercats tenien ja més de pes i presència. Comencen les primeres acumulacions de capital que desembocarien en una “nova” classe social, la burgesia. Però tot continuava més o menys igual pel gran gruix de població : treballar de sol a sol. Els senyors feudals continuaven explotant els seus vassalls i les pèssimes condicions de vida van portar l’època de les grans revolucions ciutadanes contra els imperis i l’absolutisme. Revolució Americana, Francesa, Restauració Monàrquica, un estira i arronsa orquestrat hàbilment pels de dalt per tornar a crear la il·lusió d’un canvi, la il·lusió de la conquesta dels Drets Humans,...la IL·LUSIÓ.
Edat Contemporània :
Amb la Revolució Industrial aparegué el nou rentat de cara del Sistema : el Capitalisme Industrial, amb el qual l’agricultura i la manufactura passaven a un segon pla i la producció industrial es feia a gran escala, i més endavant, el Capitalisme Financer, les empreses creixien i necessitaven més capital per invertir, així entren en escena els grans banquers i els seus préstecs.  També, a principis del s.XX trobem el Comunisme, en què l’estat ho controla tot : la producció, la distribució dels recursos, etc. Totes tres teories econòmiques semblen molt maques sobre el paper, però a l’hora de posar-les en pràctica, es traduïen en el mateix de sempre. “L’abolició” de l’esclavisme els s.XIX i XX va comportar la seva il·legalització, però no significa que desapareguessin els esclaus. En el “nou sistema” els ciutadans es convertien en unitats de producció a canvi d’un sou misèrrim. Sense drets laborals, eren explotats en fàbriques, mines i industries manufactureres amb horaris laborals draconians. Les revolucions obreres van anar conquerint drets socials i laborals, però curiosament, el s.XX també es un estira i arronsa de drets, i, per variar, una cosa es el que es plasma en els còdexs legals i una de ben diferent es la realitat del món laboral i familiar. Es el millor esclavisme que mai han viscut des de la cúspide : la gent creu tenir drets i realitza treballs per “voluntat pròpia” a canvi d’un sou mínim. La gent creu que pot escollir uns representants ( i que son gent normal i corrent, res més allunyat de la veritat ) perquè gestionin els fruits dels impostos que tots paguem a canvi de certs serveis (serveis i drets que ens estan prenent ràpidament, tan ràpid que no ens està donant temps a respirar!). En moltes “democràcies” es continua subvencionant la vida de les monarquies com un mal menor, i continua essent a costa del nostre esforç.
Avui :
La Casta més alta vol continuar vivint a costa nostra com ho han fet durant mil·lenis i avui dia vivim el punt d’inflexió. Estan desmuntant el sistema per instaurar el nou. Ens fan creure que existeix una cosa anomenada CRISI, en molts nivells, però l’han orquestrada i l’estan dirigint ELLS, de la mateixa manera que van ensorrar imperis per crear-ne de nous. I el nou sistema fa basarda, sobretot perquè mai havíem tingut el nivell tecnològic del que disposem avui dia, i sembla que estan desenvolupant les eines necessàries per a controlar-nos sense haver de fer ús de bombes nuclears i exèrcits exterminadors. La globalització pot portar-nos un govern mundial únic que ja es perfila similar al que es va figurar George Orwell. S’han carregat l’esperit crític de la gran majoria, que, dins la desgana vital que tots (menys ells) vivim, no deixen de intoxicar-se dels lemes comercials i la tele-escombreria diària dels medis. Sembla que els seus llinatges tenen una genètica especial, i això explica tota la patuleia muntada sobre la “sang blava”. Sang Blava es un eufemisme per parlar de llinatges genètics mantinguts per emparellaments endèmics entre membres de la mateixa família, tot per mantenir certa capacitat de connexió amb quelcom que escapa de la comprensió de la majoria. Hollywood es la gran maquinària de propaganda del Sistema i durant el s.XX la gent ha començat a comportar-se i a fer el que els manaven les consignes comercials de les pelis del cine. Saben com fer-se amb la nostra voluntat ( no del tot amb  la meva, sempre estic tan alerta com puc ) mentre ens dirigeixen a la gran dictadura que tenen en ment, en diguin Nou Ordre Mundial o The House of Horror. Tot el que sabem no es res, tot el que ens ven la falsimèdia es un gran espectacle audiovisual perquè no detectem els seus moviments reals ni les seves intencions, però tot i els seus esforços, sembla que no tot està perdut. Hem d’aprendre a llegir entre línies tota la informació que ells donen per llambregar la seva veritat. I la última es que volen regular internet, i això em fa pensar que totes aquestes revolucions ciutadanes son una nova performance dirigida pels serveis de contra-intel·ligència per servir en safata de plata l’oportunitat per acabat amb el món cibernètic “lliure”. Ens introdueixen idees al cap, nosaltres les madurem i les posem en pràctica, les vomitem sortint al carrer, creem el seu problema i ells es fabriquen la solució ( planificada des de l’inici ) : el control de la xarxa per evitar maldecaps.  
Així, si fem l’exercici de dibuixar una piràmide de jerarquia social de cada època històrica veiem que a dalt sempre hi ha hagut i sempre hi haurà, si no ho aturem, ELS MATEIXOS amb el mateix Sistema : extracció de recursos des de la base de la piràmide fins a la cúspide. Per això dic que sempre ha existit el mateix sistema econòmic. Les mínimes variacions produïdes no han afectat el resultat final.

L’ésser humà no corre sobre la pell de Gaia per viure d’aquesta manera. No està escrit enlloc que no puguem fer un esforç entre tots per deixar volar la imaginació i construir-nos el món que desitgem, no existeix una llei còsmica que ens obligui a viure per a ells. Ells s'han encarregat d'encunyar paraules com Utopía i de devaluar i menysprear el seu significat. Nosaltres serem el que volguem ser, hem de deixar de ser el que ells ens diuen que som. Endavant, tots junts i aviat els haurem arraconat. Tenim dret a somiar un gran futur.
Salut i LLum!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada