dimecres, 25 de maig de 2011

Propostes : com acabem amb El Sistema?



Sembla que el temps s'acabi. Visc la contradicció temporal basada en que em passen els dies volant, però m'agradaria que passessin més ràpid per trobar-me vivint de ple en un nou sistema...diguem-li HUMÀ. Passen moltes coses, però no passa el que molts desitgem : la "deconstrucció" d'aquestes societats repressores i la caiguda d'aquestes espècies d'estirps de "governants" de les que hem fruït durant mil·lenis i que, sempre, se les han pensat totes per fer-nos creure que existeix un ordre còsmic, una jerarquia existencial en la qual, a la punta del piramidó, se situen uns llinatges intocables que la gran immensa majoria de mortals hem de mantenir i venerar. Ja donaré la meva visió general sobre les societats i sistemes econòmics que s'han succeït històricament més endavant. I també parlarem de la inflexibilitat de les ciències socials de tall decimonònic.

La qüestió que molts ens fem i que ens costa de llambregar mirant als mesos futurs es : com acabem amb El Sistema?
Tots tenim idees, queixes, motivacions diferents, però la majoria de les que llegeixo no em convencen per un motiu : no deixen d'intentar ensorrar El Sistema utilitzant mecanismes previstos pel mateix Sistema. Quins mecanismes? A grans trets :

Eleccions democràtiques : bàsicament consisteixen en creure que cada quatre anys tenim el poder d'escollir uns representants polítics que vetllaràn per la recaptació justa d'impostos, per repartir el pressupost econòmic amb seny, per invertir en millores socials i en la qualitat de vida de les persones, etc, etc. Les eleccions son, seràn i sempre han estat una cortina de fum, una fal·làcia. Repassant l'estat de la política actual, de passada, el BIPARTIDISME empudega l'ambient, més que res perquè el primer que torna a la memòria es el bipartidisme decimonònic (Partit Liberal i Partit Conservador,..., no ens sona?), el sistema que van fer servir els 2 principals partits de l'estat espanyol durant gran part del segle XIX per repartir-se el poder per torns mentre feien veure que la gent escollia el govern a través del sufragi. Vergonyós, perquè es manipulaven les eleccions descaradament. I, que curiós, volem creure que ara PP i PSOE no juguen al mateix joc? Molta gent s'hi refereixen com  a PPSOE i ho fan amb motiu. Ambdós son el mateix gos amb 2 collars de colors diferents que poden lluir. La paradoxa es que molta gent no ho vol veure, no ho vol admetre. Prefereixen deixar-se arrossegar per la passió i un discurs polític que ni entenen ni es qüestionen i votar als "de sempre", a allò que coneixen,...però de debò que ho coneixen? Apassionadament molta gent de certa edat ( i certa joventut desinformada ) identifica el PSOE com els rojos republicans i al PP amb la FET i de las JONS..., aquesta visió simplista emboira la realitat i es vota visceralment. Bé, doncs, anar a votar : si votes en blanc sembla que acceptes el resultat sigui quin sigui; si votes A o B retroalimentes El Sistema; si votes C, D o E, segurament no els veuràs maig governar perquè hi han massa partits minoritaris (i solen aglutinar molts vots que queden en res) amb poques possibilitats d'arribar enlloc si no s'intenten unir. Si no votes, a sobre, et venen els "ben enculturats" i et deixen anar que "si no votes, no tens dret a queixar-te"! Això em fa molta gràcia, perquè JO ( i tothom ) tinc dret a queixar-me i expressar el que vulgui perquè sóc una habitant del PLANETA TERRA, amic, no una votant anònima. Jo existeixo i els meus peus toquen el terra, soc un ésser humà de PLE DRET.  No estic al servei de ningú ni dec obediència cega a un sistema desastrós que aliena la nostra espècie!

Les manifestacions (de caire pacífic, per descomptat) son un d'aquests meravellosos mecanismes de control. Les persones sortim al carrer i ens queixem, amb crits, pancartes i lemes ingeniosos de l'estat de l'economia, de l'oposició a participar en una guerra, de l'atur, de les hipoteques i els desnonaments, de la sanitat pública, de les retallades socials (que el govern nega encara)..., però semblem cecs o, com a mínim, desmemoriats. Manifestant-nos gastem energia, canalitzem la nostra frustració i tornem a casa més o menys satisfets d'haver acomplert el nostre deure ciutadà.., però la gran majoria de vegades només s'aconsegueix que la classe política prometi "pensar" o "replantejar-se" la qüestió. I això sense comptar que fer una manifestació pacífica sol ésser difícil, i més si, com els últims anys, tenim policies de paisà o grups de "mercenaris" violents que rebenten el significat de tot plegat amb vandalisme i provocacions. I El Sistema prefereix la violència, així pot contraatacar amb un bon motiu. Es una il·lusió de la democràcia (o dictadura encoberta) : si quelcom no t'agrada, el pare et deixa sortir al carrer a queixar-te! Però no t'oblidis de demanar els permisos pertinents per sortir al carrer! I no sol servir per canviar les coses : el Sistema amorteeix el cop i, poc a poc, dissol i canalitza les possibles repercussions cap a la seva causa alhora que els telediaris de desinformació mediàtica fa desaparèixer la notícia. Esperem que el moviment del 15-M no acabi així, però no ho veig clar, gens clar.

Iniciatives Legislatives Populars : teòricament podem proposar lleis en el cas que, com sol passar, els partits que arribin al poder facin orelles sordes a les promeses electorals, no compleixin amb el seu programa o algún ciutadà tingui una proposta genial que val la pena posar en circulació. La llei diu que es necessiten les signatures de suport de 500.000 electors perquè la proposta arribi a la cambra pertinent i llavors, un cop ja has recorregut vint-mil pobles i ciutats fins allà on Crist va perdre l'espardenya, explicant la iniciativa, recollint firmes i traient el fetge per la boca, els il·lustríssim membres dels parlaments, "escollits" pels ciutadans, han de revisar la proposta i votar si, per dir-ho ràpidament, s'aprova o no. I sovint el que vol la gent no es el que els convé a ells, o potser els convé en certa mesura per a guanyar vots però la iniciativa s'acaba traduïnt en una llei de color de gos com fuig. Un altre mecanisme de desgast moral, estressant, que sol acabar en res o en molt poc..., i previst pel Sistema.

Res del que estem fent ens portarà enlloc. Al nou moviment li falta molt per arribar a ser una gran revolució. La humanitat n'ha viscut de molt més exagerades, violentes i sanguinàries, revolucions radicals que acababen matant reis i reines. Que pretenien acabar amb el sistema per instaurar-ne un de més just. I sempre han reaparegut les monarquies, o en cas que la població tingués la ferma voluntat d'esdevenir república, les pseudo-democràcies que han acabat essent encapçalades pels mateixos de sempre, fins al punt en què actualment hi ha llinatges de famílies de polítics, una nova forma de monarquia, polítics que s'enriqueixen gràcies a la seva poltrona de representant públic però que ja eren "rics" abans d'arribar-hi. Sempre han sorgit noves iniciatives i sempre, sempre, s'hi han infiltrat les castes de la punta de la piràmide per reconduïr-les al seu gust fins a arribar al lloc de sempre : tots els privilegis per als membres del club, esclavisme maquillat per la GRAN majoria.

Llavors, com acabem amb el sistema? Li he estat donant voltes a aquesta pregunta durant molts anys, però me la plantejava d'una altra manera : i si en comptes de X tinguessim X? Sempre preguntant-me pel sentit de tot plegat..., i crec que la meva proposta no es fàcil de portar a terme, però si que pot ser fàcil d'entendre : ignorem-ho tot. I m'explico. Com ja he explicat, totes les formes de demanda de canvis a l'abast de la població civil ha estat dissenyat i previst amb antel·lació pel Sistema, res de tot el que estem fent no serveix per res, doncs, deixem de gastar energia en combatre'l com ho hem fet sempre i comencem a fer quelcom nou : no anar a votar (aquesta no es nova, ja ho sé), ni pagar les factures de l'aigua, electricitat i gas, no pagar impostos, no fer cas dels tocs d'alerta del govern, retirem els estalvis ( a qui li'n quedin ) dels bancs, fem una crida a la VAGA GLOBAL GENERAL en tots els aspectes. I fer-ho tot alhora. Donem l'esquena a qui ens dóna l'esquena. No els necessitem. El sistema injust que han creat es el que provoca que existeixi la desigualtat, la violència i la guerra, la pobresa i la corrupció. Només fent una setmana de VAGA GLOBAL GENERAL podem enviar aquesta gent a la quebra, enfonsar totes les seves empreses i fer inútil el seu capital.

I si, he pensat en les conseqüències, per això, si penséssim en portar-ho a terme ho hauriem de planificar curosament. I no tindriem perquè fer-ho d'amagat, el Sistema sap ( i tem el moment ) que quan la base de la piràmide diu PROU i perd la por, poca cosa hi tenen a fer. Aconseguir menjar i beguda per a una setmana. Podríem fer-ho en ple estiu per enfonsar l'economia i el turisme. Ajudar-nos els uns als altres en tot el que es requereixi ( les infraestructures no desapareixeràn del mapa, ni les fàbriques, ni els magatzems, ni res de res ) durant el període de transició cap al nou sistema, un que crearem entre tots sota la premisa inamovible de igualtat social, econòmica i cutural de tots els éssers humans ( per començar ) i de llibertat real. Jo vull poder fer el que m'agradi a la vida, no viure d'un treball esclau; vull parlar la llengua que vulgui i pensar i expressar el que vulgui. En un sistema de total igualtat i llibertat no existeix la violència, ni el robatori, ni les guerres, res del que coneixem tindria sentit perquè tot això es producte del Sistema actual, basat en la desigualtat.
Bé, es una proposta! Només unes idees que em porten un flaix d'Els Simpson, un capítol de Halloween en què els cartells publicitaris cobren vida i destrossen la ciutat fins que la Lisa troba la solució : ignorar els cartells. I quan ho fan els cartells cauen desplomats. El Sistema es el nostre cartell publicitari, només quan li donem totalment l'esquena el podrem vèncer, i junts podem fer-ho més ràpidament del que ens creiem capaços. I de forma pacífica.

Molta llum!















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada