Fa temps que no escric al bloc, i ja fa tant que he tingut temps d'obrir els ulls, despertar al món real i continuar amb la meva recerca personal. Així que a partir d'ara la temàtica canviarà, i força. Sempre m'ha agradat escriure, ara aprofitaré per fer-ho tant com pugui.
Durant tots aquests mesos he pogut comprovar que no sóc l'única (quin egocentrisme) que sempre ha sabut que QUELCOM NO ANAVA BÉ en aquesta humanitat, que s'imaginava i esperava una altra cosa de la vida. D'adolescent em vaig prometre que MAI acabaria assemblant-me als adults que veia al meu voltant : gent grisa i sempre preocupada per treballar i tirar endavant a la família, obligats a triar una carrera, una professió o una ocupació per poder accedir a un sou. Estressats amb feines que no els agradaven, deprimits, aixecant-se com a zombies (si, com a morts en vida) per continuar corrent dins la gegantina roda de hàmster en que alguns han convertit (i la majoria hem permès que ho fessin) la vida sobre la superfície de la Mare Terra i sense el temps necessari per estimar i estar-se amb la família i els amics. Heu "gaudit" de ls vostres pares i mares absents? I de la culpabilitat que havien de suportar quan se'ls tirava en cara? Heu hagut de renunciar a aquests moments dels que parlo? Us sentiu morts en vida desganats, creieu que heu perdut el rumb? Aquesta societat malalta l'hem de CLAUSURAR per sempre.
...es curiós com el sistema t'empeny subtilment, amb forces més o menys invisibles, en la direcció que li convé. Mai havia volgut ser com les generacions anteriors i fa uns mesos..., ostres!, m'adono que ja era a mig camí! Ja havia entrat al cercle viciós de buscar feina, feina en precari, es clar, tot i tenir carrera i màster, i idiomes i simpatia i "ganes d'aprendre". Ja m'aixecava sense ganes, també morta en vida, per realitzar feines en què es tracta de somriure molt (d'aquelles d'estar "de cara al públic") i ésser "molt educada". Com tothom, he anat a treballar malalta (perquè ens programen molt bé durant tota la vida per a esser els esclaus perfectes, serfs que es creuen lliures, en la seva innocència, i que no poden demostrar debilitat per por a perdre la feina i encara més en aquests temps que corren); he aguantat caps indesitjables i que s'allunyen molt de poder-se anomenar éssers humans. He pogut veure com el poder transforma certes persones. No percebo que la gent que veig cada dia faci gala del SENTIT COMÚ ni de l'EMPATIA...
He tingut temps d'entendre'm a mi mateixa, sobretot perquè sempre "estava de tornada" de totes les coses, perquè sempre m'he sentit més vella del que sóc, perquè res del que tenim com a societat em convenç ni em sorprèn. Per dir-ho d'alguna manera sempre m'he sentit una ànima vella (no sé si m'explico) i com que ja ha arribat el moment, vull ajudar a ENSORRAR el sistema tan ràpid com sigui possible de la millor manera que he trobat : a través de l'escriptura.
Humilment, vull compartir les experiències, pensaments, idees i propostes que ja fa temps em ronden pel cap com a contribució a aquesta societat mercantilitzada i robòtica en la que ens han imbuït. I com que les paraules són molt importants, són energia, intentaré expressar-me de la manera més positiva possible, estic aprenent a deixar de fer judicis de valor (ja em tocaven el crostó a la facultat per aquest tema, alguns professors, perquè em costa molt no indignar-me amb les injustícies i, com sabem, la Història n'està plena) i a veure el quadre sencer, en perspectiva, perquè res enterboleixi la meva visió (i això si que es difícil). Sóc escèptica per naturalesa, però una escèptica de veritat, de les que contempla totes les possibilitats i no nega ni tampoc combrega a ceges amb res; perquè posicionar-te amb un si o amb un no rotund ja es convertir-se en un creient, encara que això no agradi a certes persones. Doncs això, una bona escèptica que espera que les teories es puguin demostrar. Es la meva declaració d'intencions inicial.
Així canvia l'objectiu del bloc de la mateixa manera que jo he canviat i vaig recuperant força. Em servirà també per posar ordre a les meves idees!
Molta llum i saviesa a tothom! (I per a mi també!)
